Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 15/10/2009 
 Julian Pitt-Rivers era un antropòleg d’Oxford, de l’escola més clàssica, que va arribar a Andalusia a la fi dels anys quaranta amb la intenció d’estudiar l’anarquisme rural. El que va fer, però, va ser instal·lar-se en un poble de muntanya, prop de Ronda, que després ha esdevingut un clàssic, no solament de l’antropologia social sinó del turisme modern, dels “pobles blancs”, i dels pinsapos que l’han fet famós. Grazalema, en efecte, és ara mateix (hi he tornat fa pocs dies) un lloc bellíssim, refet, repintat, potser excessivament “tipificat” i repolit com a mostra d’autenticitats intactes, destinat a l’estiueig i a l’afluència de visitants ocasionals. Fa poc més de mig segle, quan Pitt-Rivers va publicar The People of the Sierra, era un poble decaigut, amb una antiga indústria tèxtil quasi desapareguda, dominat per una colla de señoritos, amb mig miler de jornalers molt pobres i, com a parc automòbil, un taxi i un petit camió. Tenia, com ara, poc més de 2.000 habitants, els molins eren d’aigua, i tot el transport es feia a llom d’ase i de mula. Jo vaig llegir en el seu moment la monografia de Pitt-Rivers, el primer estudi d’aquest tipus que es feia a la península ibèrica, una obra clàssica i discutida. I a la fi dels setanta, amb uns quants col·legues, vam fer una visita a Grazalema acompanyats pel mateix antropòleg, un professor alt i prim, ros i blanc, amb tot l’aire d’anglés arquetípic. Grazalema, llavors, ja no era el poble d’abans. Grazalema, ara, uns altres trenta anys més tard, no sé quina mena d’imatge donaria en un estudi com el del 1950. No sé quin podria ser ara el resultat d’un estudi com el de Pitt-Rivers: si el sentit del treball, de la terra, de la vergonya i l’honor, el sentit de comunitat i de l’igualitarisme com a qualitat moral, l’hostilitat contra els poders exteriors, la pervivència d’una cultura antiga, serien els mateixos, o diferents, o s’haurien perdut. No sé, tampoc, quin seria el resultat si jo tornava a fer ara, quaranta anys després, el meu estudi a la Tinença de Benifassà. No sé si, allà i ací, el turisme, el tipisme refet, els hotels, han destruït ja per sempre segles de cultura i de maneres de viure, i pensar-ho em produeix una miqueta de tristesa.
|
