Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és divendres, 22 de novembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 589 | 22/03/2012   Imprimir

Vegas d'Espanya

Dilluns passat, dia de sant Josep, el diari La Repubblica dedicava un llarg article-reportatge a aquesta Espanya de la retracció, la reacció, la reculada, o com en vulguen dir. En la qual la discussió serena sobre el present o el futur és invisible, la resignació és general, i la regressió històrica sembla l’únic panorama apreciable. L’economia, diu, és l’única realitat que compta, la resta sobra. La resta és la cultura, l’estètica i fins i tot la dignitat col·lectiva. El reportatge posa tota mena d’exemples, des del gendre del monarca fins a la innocència de don Francisco Camps, passant per l’esmorteïment de l’esquerra i les onades triomfals de la dreta. I posa un altre exemple revelador, pareix que únic a Europa: la proposta d’aquest senyor de Las Vegas, Nevada, que simplement diu “ací tinc 17.000 (o 30.000?) milions per invertir en casinos i hotels, qui els vol?”, i Barcelona i Madrid es precipiten a “estudiar”, és a dir a acceptar, la proposta d’aquest personatge passablement sinistre. Serà un paradís extraterritorial, serà un Macao amb llei pròpia, serà una Marina d’Or encara més horrible, serà una ciutat dels hotels espantosos innombrables, dels casinos i de l’estètica llampant, serà un furoncle de vulgaritat inesborrable en la cara del país, l’extrem insuperable d’un model promogut no sols des del negoci immobiliari sinó des del poder polític, ara i abans, que és el model del desastre, el projecte de la devastació. El periodista italià oblida, en tot cas, que projectes com aquest no vénen d’ara, i que el govern socialista d’Aragó sospirà molt seriosament per un Las Vegas de Los Monegros, i fins i tot li reservà l’aigua i la terra. Aquest és, doncs, el projecte d’inversió i de futur més important que corre: una còpia de Macao al costat de Madrid o al costat de Barcelona. La gran inversió, la gran il·lusió, els casinos com a indústria futura: un futur resplendent, la imatge d’un país. Per al diari italià, això ja és tot un símptoma i un símbol, la mostra d’una nova ideologia: els diners primer, només els diners, i la resta no compta. A Los Monegros, a Barcelona o a Madrid. Si ens l’hagueren proposat a València, exultaríem.

Llegiu «No, per favor»

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 


 



Slashdot's Menu ARXIUS