Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dijous, 19 de setembre de 2019
Joan F. Mira | El Temps | 19/05/2009   Imprimir

La matança dels porcs

No la matança del porc, la festa gloriosa que la burocràcia de la sanitat pública ha aconseguit destruir. No aquell ritual de veïnat i de poble, on l’animal benèfic era degollat, soflamat, escorxat i fet a trossos tal com manava la història i la cultura. I després es convertia veloçment en cansalada, pernils, llomello, embotits, i en aquells retalls que, fregits en olles de coure, eren l’almorzar suculent i comú. En fi, què hi farem, el porc domèstic, el porc comunitari, era l’emblema d’una civilització, no el porc de granja massiva, que inevitablement, fatalment, l’ha hagut de substituir. El porc ha estat, segles i segles, l’animal més agraït i aprofitat, la bèstia bruta exteriorment que produeix la més gran quantitat de vianda saborosa i neta. L’animal que el Nostre Senyor envià a una gran part de la humanitat, de la Melanèsia al Mediterrani, de la Xina al Bàltic, per a ser aprofitat fins a l’última engruna, fins als pèls, les orelles, els budells i les potes o peus. El porc és una de les grans meravelles de la creació, de la domesticació d’animals i de la producció d’aliments per a l’ús i el plaer dels humans. I jo no he arribat mai a entendre, siguen quines siguen les interpretacions dels antropòlegs (algunes, com les de Marvin Harris, tan populars com discutibles), per què hi ha pobles, cultures o religions que prohibeixen rigorosament la carn de porc, que consideren l’animalet com a bèstia immunda, que perceben com a infinitament repugnant un mos de pernil dolç o de pernil sec. Ja se sap que Moisès va establir aquelles prohibicions en matèria de dieta, contra els animals que no ruminen i tenen l’ungla partida (el porc en primer lloc), contra el peix sense escata (tan bo com és un suc d’anguiles...), i no sé si també contra els conills i algunes altres bèsties saboroses. Molt bé, els seguidors de la lletra de la llei s’ho perden, siguen jueus practicants, evangelistes rigorosos, adventistes i altres congregacions, o siguen musulmans complidors puntuals dels preceptes de Mahoma. Algun motiu, potser algun recel sanitari, devien tindre les prohibicions originals (la voluntat divina, en aquesta matèria, no intervenia per res: Déu no és tan cruel que ens prive d’una font de plaer i de proteïnes tan sensacional), però és segur que les possibles raons higièniques antigues no tenen ja cap sentit ni fonament. Sempre, però, hi ha qui és capaç de trobar-ne, de raons noves que justifiquen el rigor sectari, siguen els bisbes catòlics en matèria de sexe, siguen els islamistes en matèria porcina.

Aquesta darrera afirmació no és resultat de cap prejudici meu, sinó d’alguns fets constatables. Una epidèmia de grip, per exemple, molt més perillosa en la premsa que en la magnitud i gravetat dels casos, ha servit per portar a la mort violenta centenars de milers de pobres porcs egipcis. L’Alcorà, en la sura anomenada Al-Bàqara (“La vaca”), que és la segona del llibre sagrat –la primera després del proemi–, i que forma un capítol fonamental i perfectament bíblic, concreta la prohibició de Moisès, i afirma que Al·là només ha prohibit menjar “carn d’animals que estiguen morts, i no matats ritualment al davant vostre, i la sang i la carn de porc o altres porcins, i tampoc si s’ha oferit a altres deïtats”. De tota manera, “si algú es veu en necessitat, no pel desig o per contradir, aquest no peca. Al·là és sempre Perdonador, Misericordiós” (Traducció de Míkel de Epalza). Al·là, beneït siga, és molt més misericordiós que molts dels seus seguidors actuals, que aprofitant que aquesta grip que corre es diu (es deia) porcina, han convençut el govern egipci de matar en pocs dies tots els porcs del país. Evidentment, els porcs d’Egipte no eren propietat de fidels musulmans sinó de cristians coptes, que són vuit o deu milions. Però els cristians egipcis, com els pocs cristians que van quedant ja als altres països islàmics, no són precisament objecte de misericòrdia, sinó de noves limitacions de drets, d’agressions i de persecucions. I vist que, segons els islamistes locals, la grip porcina és un càstig que Déu envia als infidels, als menjadors de carn immunda i prohibida, el govern decretà el porquicidi massiu. La salut pública, abans com ara, no hi té res a veure. El Déu del cel tampoc. I els pobres animals, molt menys encara. És una matança, com sol passar, ben brutalment humana.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS