ASSAIG

 

Un predicador impressionant

 

Joan F. Mira, Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador.

Edicions Bromera. Alzira, 2002.

 

Joan Josep Isern

Després d'investigar sobre la família Borja —i mentre avança en la redacció de la seva llargament esperada novel·la— Joan Francesc Mira ens ofereix ara el retrat d'un altre valencià il·lustre i universal: sant Vicent Ferrer, nascut al carrer del Mar de la ciutat de València el 1350 i mort el 1419 a la ciutat bretona de Vannes.

     Com va passar també amb la nissaga pontifícia borgiana, la gent de Bromera ha editat per a l'ocasió un llibre de gran format i esplèndidament il·lustrat que acompanya i complementa el text —sempre savi i sempre amè— de Mira sense embafar ni distreure l'atenció.

     Vicent Ferrer neix en una època de convulsions i de canvis. La pesta, les crisis polítiques, el cisma de l'Església, les guerres i la sensació de por generalitzada de la població era el substrat ideal perquè fructifiqués la idea apocalíptica de l'adveniment de la fi del món i, doncs, la necessitat de fer penitència i de témer la còlera divina. No era difícil, doncs, convèncer els prínceps i les multituds de la conveniència de tancar files i d'eliminar tota dissidència que no fos grata als ulls de l'ortodòxia. Per assolir una cristiandat compacta calia eliminar els cossos estranys de la societat. És a dir, els jueus i els moros.

     En aquest context la paraula encesa d'un home culte com la del mestre Ferrer estava destinada a obtenir els èxits més grans. I més si tenim en compte que en l'origen de la seva vida de predicador hi ha un somni en el qual se li van aparèixer sant Domènec, sant Francesc i el mateix Jesucrist. Aquest darrer va tocar la galta del nostre sant i li va dir que s'esperaria a enviar l'Anticrist fins a veure quins resultats donaven les seves predicacions.

     Després, durant els 20 anys d'anar pel món exhortant les masses al penediment, Ferrer es crearia una fama paral·lela d'home prodigiós i dotat amb el do de les llengües. Pel que fa al primer atribut val a dir que en el seu procés de canonització, endegat poc després de la seva mort, la cúria romana li va reconèixer com a autèntics i documentats un total de 873 miracles, alguns dels quals tan peculiars com el de la dona de Morella que, assabentada que el predicador aniria a visitar-la i no tenint carn al rebost per honorar-lo, no va dubtar a esquarterar i cuinar el seu pobre fillet. Sort que la sagacitat de mestre Ferrer va ensumar-se la tragèdia i va ressuscitar l'infant. Val a dir, però, que no ha transcendit si, de passada, es va procurar un menú alternatiu i amb menys sang i fetge.

     Pel que fa al do de llengües sembla que el sant parlava en valencià i que a cada indret incorporava al seu discurs mots i expressions pròpies de la terra. Això, afegit a la menor distància entre les llengües romàniques de l'època i a la gran expressivitat de gestos i to de veu del predicador, pot explicar el prodigi i situar-lo en unes coordenades més raonables.

     Joan Francesc Mira s'ha enamorat del personatge i això es percep al llarg del llibre i en la seva manera d'estructurar-lo. Un capítol introductori ens situa en el context històric i obre pas a un apartat en què Mira segueix la biografia del sant durant les dues etapes de la seva vida. La primera, de gairebé 50 anys, a València, en què Vicent va posar al servei de la Corona i del Papa les seves principals virtuts: una gran preparació intel·lectual, una profunda mentalitat jurídica que li venia de família (el seu pare era notari) i un equilibrat domini de la racionalitat i de la rauxa.

 

ÍDOL DE MASSES

     I, després d'aquesta, una segona etapa dedicada íntegrament a la predicació i el pelegrinatge i en la qual va assolir una fama similar a la que actualment tenen els grans ídols de masses que en les seves aparicions públiques van acompanyats d'escenografia adient i cossos de seguretat que els allunyen dels seus fanàtics.

     La segona meitat del llibre està dedicada a analitzar els grans arguments de les seves predicacions i a presentar-nos els molts elements de llegenda que amb els segles s'han anat adherint a la figura de sant Vicent Ferrer. Molt especialment a les contrades valencianes, on encara ara s'escenifiquen per Pasqua els seus miracles més celebrats.

     Però la veritable sorpresa del llibre la trobem just al final, amb la reproducció íntegra d'un sermó del sant. Una petita delícia que clou un llibre en què tot és rodó: continent i contingut. El retrat d'un gran personatge dibuixat per un gran retratista: Joan F. Mira.