La seua activitat ha impregnat les generacions d’estudiosos d’aquest temps i d’aquest país

 

Joan Francesc Mira

 

Lluís Mesegué*

 

La recent jubilació —iubilari, en llatí vol dir alegrar-se— del professor i escriptor Joan Francesc Mira permet evocar, per diverses raons, el lema senequista de la Universitat Jaume I, Sapientia sola libertas est. D’una banda, perquè configura una dialèctica entre ciència i llibertat, imprescindible en la recerca, la docència i l’acció intel·lectual i cívica del saber universitari. I, sobretot, perquè, en el procés de reforma europea anomenat de Bolonya, les Humanitats, és a dir, els estudis històrics, lingüístics, artístics i comunicatius, es veuen acarats a nous reptes i nous problemes per a continuar actuant a nivell universal —universitas, efectivament— sense desvincular-se del territori i la societat on cada Universitat treballa.

 

L’obra investigadora i literària del professor Mira es defineix, en conjunt, precisament com una demostració de la necessitat de convivència de les diverses disciplines d’estudi, i també, com una aposta per implicar els sabers —la sapientia— heretats de la història europea en la definició de la complexitat social i cultural —la libertas— del territori ciutadà: el País Valencià, els països de parla catalana, el Mediterrani.

 

Aquestes són, per això, les notes comunes a dues publicacions ara mateix aparegudes sobre l’autor i sobre els seus temes: l’antropologia, la història cultural, la llengua, la literatura. D’una banda, la Miscel·lània en honor a Joan Francesc Mira, bellament editada per Publicacions de la Universitat Jaume I, i oferida pel seu Departament, el de Filologia i Cultures Europees, sota la coordinació dels Drs. Bermúdez, Meseguer, Montanyés i Salvador. Sens dubte, encara és lícit d’afegir al ventall temàtic i acadèmic del llibre, la nota d’un fet rellevant: el fet que la Jaume I treballa per la cultura i la recerca en xarxa. En particular, amb la Universitat de València; ciutat d’on han provingut alguns dels intel·lectuals rellevants dels estudis literaris castellonencs, com el professor Mira, i també José Luis Aguirre, recentment homenatjat amb una altra miscel·lània. I no debades, el compromís cívic d’aquests autors, s’ha manifestat no solament amb l’evidència biogràfica d’escriure l’obra des de Castelló, sinó acarant profundes anàlisis de la vida contemporània del seu hinterland territorial: baste llegir les novel·les de Mira El bou de foc o Viatge al final del fred.

 

El volum acadèmic —que posa èmfasi, per tant, en la vocació social i cultural oberta de la Universitat Jaume I— ha coincidit en el temps amb un llibre, El món i l’obra de Joan Francesc Mira (València, Ed. Denes, 2008), producte d’unes Jornades d’estudi interdisciplinar sobre l’autor, celebrades a la Biblioteca Valenciana l’any 2005. Siga com siga, l’itinerari i les vicissituds de l’obra de Mira, observades amb la perspectiva viva del temps, es vinculen, és clar, als esdeveniments biogràfics del ciutadà valencià format en estades a Roma, París o Princeton; del professor de Grec i cultura clàssica professant les assignatures del ram a l’Institut de Batxillerat Francesc Ribalta i la Universitat Jaume I; de l’investigador en el camp de l’antropologia, la sociologia, i les ciències socials, aplicades al País Valencià o a la circulació contemporània de la cultura universal; i, és clar, del novel·lista d’El desig dels dies o Borja papa, i el traductor de la Divina Comèdia o els Evangelis. I, com que la vida continua, s’anuncia ja, per cert, la imminent aparició del tercer volum de la seua trilogia valenciana, iniciada amb Els treballs perduts i continuada amb Purgatori.

 

Així, l’obra sencera de Joan Francesc Mira, sota l’aparent diversitat de temes i estils, no constitueix sinó el resultat dels autèntics —potser únics, i en tot cas prioritaris— compromisos de la recerca humanística i científica: els de la racionalitat, la crítica, i la valoració dels factors històrics i socials de la cultura. És per això que l’activitat del professor Mira i les seues ramificacions literàries, han impregnat, lluny de tot academicisme però amb respecte a les dignitats de l’activitat acadèmica, les generacions de col·legues i estudiosos d’aquest temps i d’aquest país. I per tant, constitueix un testimoni excel·lent, no solament de si mateix, sinó a l’entorn dels “seus” temes, és a dir, els camps de debat o d’especialització dels estudis clàssics, les ciències socials, la literatura i la qüestió nacional, la llengua i els seus usos públics i personals, la literatura en quasi totes les seues manifestacions.

 

Lluny de tot localisme o autocomplaença corporativa, el dinamisme inherent a l’autèntic treball intel·lectual, universitari o literari, no es queda ancorat, per això, en l’iniciàtic In principio erat Verbum, sinó que aposta per considerar l’Acció com a prioritària i decisiva en la configuració de cada societat concreta. No és, tanmateix, l’agraïment a una exitosa trajectòria acadèmica i professional l’única motivació de la valoració de l’obra de Joan Francesc Mira, sinó, en el fons, com s’ha dit al principi, la reafirmació del valor del coneixement, atenent, precisament el lema senequista de la seua Universitat: Sapientia sola libertas est.

 

*Catedràtic del departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I