No sentireu mai el veïnat content de la calor de cada estiu: sempre és excepcional, sempre en fa massa, mai no recordem que l’estiu anterior en feia exactament la mateixa. Mai no recorden que la sequera és el nostre estat habitual, la nostra condició històrica.

«Aigua» (1995)  
Entrar    

Visites totals: 4293616
A la xarxa des del 2005 - © Xarxa de Mots