![]() |
![]() |
El Temps · Cultura |
Del 18 al 24 de març de 2003 Llegiu Purgatori amb els llavis Joan F. Mira recomana la
lectura labial de Purgatori, la novel·la amb la qual va obtenir el Premi Sant
Jordi, i es dol que en el nostre país no es facin lectures públiques de prosa.
EI llibre ha estat publicat per Proa i fa una transposició, a la València
actual, de la part dedicada al purgatori de la Divina comèdia de Dante
Alighieri, obra que Mira va traduir el 2000. Lluís Bonada Quin ha estat el procés de
gestació de Purgatori? Arranca, com he fet gairebé
sempre, amb un tema i una estructura. I abans dacumular situacions i
personatges, he de saber quines idees, reflexions i consideracions vull
posar-hi. I qui és el protagonista, Salvador Donat, quin és el seu itinerari
biogràfic i la seua relació amb el germà. Un cop tot això fet, em calen també
els escenaris, en aquest cas la València de leixample. I faig un muntatge del
capítol i dels apartats de cada capítol. Tinc una dèria personal. Han de ser
dotze capítols i cada capítol ha de tenir tres parts. En aquest cas, quin va ser el
tema? Lexperiència del món en una
ciutat determinada, per part duna persona que no la coneix, i això, quins
efectes pot tenir. I lestructura? Ve donada per lestructura de
fons del Purgatori de Dante, de la mateixa manera que Els treballs perduts provenia del mite
dHèrcules. Amb la transposició de molts elements, personatges i temes concrets
del Purgatori, com la violència, lambició o els diners, temes que es poden
expressar de diverses maneres. Per exemple? La violència, amb els tancs de
Milans del Bosch pels carrers de València, i els diners, amb maletins de diner
negre. Cada un dels temes ve acompanyat duna sèrie de reflexions, a través de
les converses amb el germà o el xofer, o de reflexions internes. I aquest és el
joc de tota la novel·la. Que evidentment, el lector normal no té per què
saber-ho. Els dos germans serien exemple
de dues actituds davant la vida? Segueixen les dues vies bàsiques
possibles davant de lexperiència de la vida. Serien allò del pensament cristià
de la vida activa i la vida contemplativa, un dels temes de fons de la
novel·la. La persona que es mira la vida de lluny, Salvador Donat, metge de
poble, arriba a un punt que quan hi torna shi troba estrany i per això té
laspecte estrany i va amb una moto estranya, una Harley Davidson. I el germà,
és la vida activa. Ha passat del petit taller dartesania a una gran fàbrica,
una de les maneres com sha industrialitzat el país, i ell és un dels
protagonistes de la transformació, de la qual el metge nha estat absent. A
més, sha separat dues vegades i fa seguir com a amant una jove secretària. EI
metge fins i tot ha viscut al marge de la modernització del seu camp, el
sanitari, i quan arriba al gran hospital shi troba estrany. No penseu que el lector pot
trigar a copsar aquest rerefons, a fer aquesta lectura, a causa del pes de la
descripció dels fets quotidians? Ni té per què saber-ho. No faig
cap discurs sociològic o teòric. Si faig que el germà industrial convoque els
amics a un sopar per parlar de negocis, tot i que sap que sha de morir, això
indica que està implicat en la vida activa fins al darrer moment. Potser ja és hora de dir que a
la novel·la ningú no passa cap purgatori. No hi ha res daixò. Hi ha el
purgatori de la Divina comèdia, que és un viatge a través de lexperiència humana i que
no és ni un infern ni un paradís. És a dir, que no es tracta de purgar res. És
la vida com a camí dexperiència i com a capacitat o incapacitat dassumir
lexperiència en un context històric i urbà, específic. La imponent i dominant imatge de
la Harley Davidson de la coberta del llibre no pot condicionar la lectura de la
novel·la? Sí que em farà patir, aquesta
moto... Sense la moto, la novel·la funcionaria igual, però amb la moto magrada
més. Però no em pregunteu què simbolitza. Ha de simbolitzar alguna cosa, però
no sé quina. Ara, magrada molt. Magrada la novel·la amb la moto perquè
magrada més el personatge damunt la Harley Davidson. Penseu que és una persona
que ha estat a Guinea i amb la matrícula de Río Muni encara li dóna més
estranyesa. Fixeu-vos que sha quedat amb aquella actitud davant de la vida que
correspon a la serenitat clàssica i, si vols lligar les paraules clàssic i
moto, el resultat es diu Harley Davidson. A més, això li permet recórrer més
a fons el país que no ho podria fer amb un utilitari. Aquest senyor que baixa
de la muntanya, va de fora a dins, no seria el mateix entrant a València amb un
utilitari que amb una Harley Davidson. Això té un conjunt de ressonàncies que
no pots explicar però que hi són. I pense que això és una de les coses que té més atractiu de
la creació literària, introduir coses que no pots explicar i només et permet
la literatura de creació. Si haguera de fer un assaig que es diguera Sobre la
vida urbana i lestranyesa, ho faria duna altra manera. No ho faria amb una
moto. A la novel·la apareixen ben
desenvolupades la vida urbana i lestranyesa? Sí, però amb un alt grau
dindefinició i ambigüitat. Un grau dindefinició i ambigüitat més gran seria
un poema. La Harley Davidson no té el perill
de connotar una actitud rebel, inconformista, revolucionària? No, en absolut. La gent de la
Harley són bastant madurs i grans. Un diumenge al matí, a Nova York, vaig veure
un pelegrinatge de Harleys, al Guggenheim, on hi havia una exposició de motos
Harley Davidson, i tots tenien barba blanca. Els més joves eren de la
generació dels Beatles. La Harley és el repòs. I quan desfilen, per
exemple a Castelló, un cop lany, ho fan a pas de tortuga. És, doncs, una moto
contemplativa. Bastant contemplativa. Pots
contemplar el paisatge i alhora és bastant contemplada. La gent es queda bocabadada.
I provoca la sensació destranyesa. No és el mateix una Harley Davidson que
una moto i això em permet aquest joc ambigu. Et permet evitar de definir les coses,
indefinir-les. Sentiu simpatia preferent per
cap dels dos germans? En el sentit etimològic de la paraula,
per Salvador, el metge. En el sentit habitual del mot, pel germà, Josep. Cal
tenir en compte que la narració està feta des de la perspectiva de Salvador i
el narrador ha de fer lesforç de veure les coses imaginant com les veu
Salvador. Per tant, intente sentir el que sent Salvador, i per això la simpatia
en el sentit etimològic, en el sentit de comprensió. Parlem de lestil. A vegades, la
frase convencional sallibera i salta sobre la sintaxi corrent i flueix
lliurement. Heu intentat llegir-la en veu alta? Veureu com funciona. Però ho feu només de tant en
tant. Sí. No cal que siga sempre.
LestiI del llibre no és uniforme. A la vida la gent no parla sempre igual, i
quan correspon a un flux de reflexió interior ho fa de manera diferent. Aquí hi
ha molta faena. Moltes hores. De totes formes, la frase, més
estricta o flonja, és sempre sinuosa. Intente el que jo dic una aproximació al llenguatge natural, és a dir, al
llenguatge oral. No escric tal com parlaria o pensaria en paraules, però sí que
vull acostar-mhi. No puc pretendre reproduir el llenguatge oral, perquè és
ple dosciI·lacions fonètiques i de gesticulacions, i més elements, que no es
poden traslladar a la pàgina. La transmissió és molt diferent. Hem perdut
lhàbit de la lectura oral i si intenteu fer aquesta lectura labial amb la meua
novel·la veureu què passa. Amb la lectura labial, el text tarriba a través de
la boca. I això no té res a veure amb el llenguatge col·loquial. I és una pena
que en aquest país no fem lectures públiques de narrativa, com en altres. I els
poetes ja fa anys que no volen que es note el vers quan llegeixen. Si ho
llegeixes com si fóra prosa, per què fas vers? |
![]() | Pujar ![]() |