NARRATIVA

 

Pilar de civilització

 

Evangelis

Traducció: Joan F. Mira

Editorial: Proa

Pàgines: 396

Preu: 24 €

 

Vicenç Pagès Jordà

La secularització de la societat, lloable en tants aspectes, ha tingut una conseqüència negativa: la ignorancia de la Bíblia, que impedeix moure’s amb un mínim de coneixement per l’hàbitat de la cultura occidental. Ni l’art romànic ni l’obra de Joyce, ni tantes altres, es poden entendre sense referents religiosos. Per aquest motiu, l’aparició d’uns quants textos del Nou Testament, seleccionats i traduïts per Joan F. Mira, només pot acollir-se amb satisfacció. I més quan es publiquen en una col·lecció no religiosa i en una edició molt atractiva. Joan F. Mira ha traduït directament de l’original grec perquè les traduccions existents no el convencen “com a lector de literatura”. Perquè aquesta és la qüestió: contra el que afirmava Tomàs de Kempis, cada vegada és més lícit —més necessari— acostar-se als Evangelis per motivacions literàries o culturals en sentit ampli, al marge d’intencions religioses.

     El Nou Testament està format per vint-i-set textos escrits a la segona meitat del segle I i fixats al segle IV. Joan F. Mira ha traduït els més coneguts: els quatre Evangelis, els Fets dels Apòstols, la Carta als Romans i l’Apocalipsi. Podria haver inclòs, per exemple, la Carta als Efesis, llegida en tants casaments (“Dones, sotmeteu-vos als vostres marits”); com tota antologia, la seva és discutible, però també respectable.

     En mans d’un lector laic, els quatre evangelis es revelen com un compendi de retòrica cristiana, farcit de sentencies, comparacions, paradoxes i contes edificants usats com a arguments, en la mateixa línia que els narradors de Les mil i una nits. Jesús, el fill de Déu que es deixa morir —una de les grans troballes de la narrativa de tots els temps— es mostra doctrinari i generós, renovador i lapidari, disposat al miracle i al sacrifici: messiànic, pròpiament. Els Fets dels Apòstols funcionen com un epíleg, la carta de Pau als romans és catequística, i l’Apocalipsi conserva l’energia seminal de la poesia —l’evangelista Joan és, amb diferència, el millor narrador del llibre.

     El traductor s’ha servit d’un valencià homogeni i elegant. La nova versió, però, no és radicalment diferent de les anteriors. Certament, les frases guanyen en precisió: “Allò que Déu ha collat amb un jou no ha de separar l’home”, “Deixeu que se m’acosten els xiquets”, “Els convocats són molts, i els elegits, pocs”. Pel que fa al lèxic, alguns àngels esdevenen missatgers, l’esperit es converteix en alè, i l’infern es transforma en la vall del foc. En altres casos (anar a l’excusat, despatxar la dona), la modernitat pot resultar excessiva. En conjunt, però, la feina de Mira és digna d’elogi. Aquests Evangelis haurien de situar-se en un lloc d’honor en totes les llars civilitzades.