Casa Mira

 

Joan F. Mira

 

Cada any, quan s’acosta Nadal, al peu de l’última pàgina d’aquest diari, i supose que també en altres diaris, apareix un anunci que diu: “Desde 1855 en Madrid, CASA MIRA es el Turrón”. Com que veure associat el meu nom i llinatge al dolç més emblemàtic em produeix una càlida emoció familiar, els explicaré una miqueta d’on ve aquesta “casa”, i les altres del mateix cognom. Els Mira valencians, fins on jo sé, venim d’uns primers Mira de Xixona, que ja hi apareixen com a veïns a mitjan segle XV —un Domingo de Mira el 1448, un Gonçal de Mira el 1449, “cabanyers”, és a dir ramaders—, i a la fi del mateix segle consta que eren ciutadans honrats, amb càrrecs municipals. Després, una branca d’aquests Mira es va instal·lar a Benilloba i per aquelles muntanyes d’Aitana i d’Alcoi, repoblant terres vacants per l’expulsió dels moriscos: eren uns Mira importants, o això sembla, van enllaçar amb els Orduña biscaïns, castellans de Guadalest, i van donar un cert nombre de frares, capellans i militars. Uns altres Mira de Xixona degueren emigrar cap a Novelda i Elx durant el segle XVI, i allà van ser jurats, notaris i no sé què més, i fins i tot un d’ells, el senyor Pere Mira i Pujalt, va ser capità i cavaller a les acaballes del XVII. En fi, aquesta és la dispersió. I des del segle passat, alguns Mira de Xixona han fet torrons de primera qualitat, i alguns Mira de les valls del Vinalopó han fet sabates. A casa d’un d’aquests, un oncle meu modest sabater amb botiga a València (no de les sabateries Mira conegudes fins i tot a Roma), mon pare conegué ma mare, que era de família de sabaters d’Alzira. I la filla d’uns Mira, sabaters de Monòver instal·lats a Barcelona, es casà amb un fill de Joan Maragall, i el resultat va ser Pasqual Maragall i Mira. D’un altre Mira meridional ve el comissari europeu Solbes Mira, i d’un Mira de la part de Benilloba, exactament de Benimarfull, va nàixer el frare franciscà i peculiar gramàtic Lluís Fullana i Mira. I d’aquelles parts era Emili Mira, alcoià, que va ser important dirigent anarquista. Perquè, a més de fer dolços de fama, hem fet una mica de tot. Bones festes, amb torrons de la casa.