![]() |
![]() |
El Singular Digital | 21 de novembre del 2008 Faust a València Melcior Comes Mira ens parla dun món
governat per un corrua de pallassos ignorants que senorgulleixen de la
grandiositat dels edificis de Calatrava La
setmana passada vam afirmar que la nostra literatura està en un estat de forma
magnífic; a pesar del que van dient per les pàgines duna certa premsa
malintencionada, comptem amb escriptors excel·lents. I
avui voldria recomanar-vos una novel·la que ajuda a revalidar la veritat
daquest diagnòstic. Parlo de El professor dhistòria, de Joan. F.
Mira. Com sabem tots, Mira és un dels nostres assagistes i articulistes més
eminents. Des de fa anys que des de les pàgines de lAvui o de la
revista El Temps ens ve oferint un articulisme brillantíssim, dúctil, cívic
i encertat, confirmant-se així com un dels mestres actuals del gènere. En el
camp de lassaig, Mira compta amb títols ja històrics, com Crítica de la
nació pura, Cultures, llengües, nacions, o Sobre ídols i
tribus. Com
a traductor, a la perseverança de Mira devem una nova versió de La Divina
Comèdia i dels Evangelis. Encara que a tot això, per si fos poc,
hi hem de sumar una vessant novel·lística de primera categoria, amb novel·les
fabuloses com Borja Papa, Els treballs perduts i Purgatori.
Amb aquesta que comentem avui, El professor dhistòria (acabada
deditar per Proa), juntament amb les dues últimes citades, es completa una
trilogia sobre la València contemporània, un cicle tan estupend i exquisit que,
literalment, tomba desquena. El
professor dhistòria és una novel·la sobre
algunes tristes constatacions. Manuel Salom, el seu protagonista, se nadona
que, a pesar dhaver dedicat la seva vida a la lectura, al coneixement i a la
investigació de lhome i la seva història, no sap res de res. Sadreça a
començar el curs en el segon semestre a la Universitat de València, però
distret pateix un contratemps que el motiva per a jubilar-se abans dhora.
Tanmateix té temps de fer una lliçó on deixa anar frases com aquesta: Ningú no esperava la revolució russa del 1917 molt poc abans de
passar, ni el crac i crisi del 1929, ni lascens de Mussolini o de Hitler, ni
la Segona Guerra Mundial, ni la invenció i lús de la bomba atòmica. Ni que el
1945 limperi rus arribaria a Berlín, ni la veloç independència de les
colònies, ni la reunificació alemanya ni el final de la Unió Soviètica, que
havia de ser tan eterna com el Tercer Reich: lany 1987, posem per cas, quan
molts de vostès portaven encara bolquers i gatejaven, ningú imaginava quin tomb
faria la història dos o tres anys més tard. I evidentment, tot i que no hi
faltaven senyals, profecies i premonicions, ni els cervells més inflamats no
pensaven que a les pantalles de televisió del món sencer, en cada casa, es
podrien contemplar aquells avions a Nova York xocant contra les Torres
Bessones. A
partir daquest moment, Salom comença a fer un balanç, a repensar-se a si
mateix alhora que canvia de vida (de pis, daspecte) i descobreix la València
dels suburbis i de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. Mira fa un balanç
bastant esfereïdor de tot el que ens envolta. Ni la cultura ni el coneixement
ni la virtut tenen cap paper en el món que descriu, governat per una corrua de
pallassos ignorants, ben cofois mentre senorgulleixen de la buida grandiositat
dels edificis de Calatrava i Candela. El
professor dhistòria apel·la irònicament al
mite de Faust, a la llegenda del savi que va vendre lànima al diable per
accedir a la saviesa, en aquest cas a una llei que permetés desxifrar els enigmes
de lhome, lUnivers i la història. Mira ens suggereix que la única llei és el
coneixement, les ganes dampliar-lo i danar més enllà, anhelosos sempre duna
nova aurora. Una novel·la digressiva, escrita amb una finor saborosíssima, de
les que ens ajuden a explicar-nos el món en què vivim. A
la pàgina web de Proa en trobareu les primeres pàgines. Estic segur que,
després daquest petit tast, la voldreu llegir tota. |
![]() | Pujar ![]() |