Entrevista a Joan Francesc Mira · Escriptor

 

“Maquiavel es va inspirar en els Borja”

 

Jordi Capdevila

 

“M’he sentit Papa escrivint el llibre”, diu Joan Francesc Mira per explicar l’esforç narratiu que li ha suposat recrear la figura d’Alexan­dre VI en la seva novel·la ‘Borja Papa’, que ha tret Edicions 3 i 4 i es va presentar ahir a Barcelona.

 

J.C. ¿Per què tria la figura borgiana d’Alexandre VI com a protagonista de la novel·la?

J.F.M. M’interessava molt recrear literàriament la peripècia única d’una familia valenciana que durant cinquanta anys ocupa el centre de l’Europa renaixentista. I Roderic Borja, que esdevingué Papa amb el nom d’Alexandre VI, és el més important. A més, els Borja és l’únic mite universal del nostre país.

J.C. Un mite molt desconegut entre nosaltres.

J.F.M. És curiós que les peripècies de la família Borja hagin creat una literatura extensíssima a tot el món, exceptuant al nostre país. Aquí, els Borja han estat silenciats perquè no entraven dins de l’ortodòxia dels mites castellans, que són el Cid Campeador, Don Juan i els conquistadors.

J.C. I com arriben a ser universals?

J.F.M. Els Borja estan situats, justament en el moment en què es produeix la transformació de la societat moderna, a la Itàlia renaixentista. El Borja que inicia el procés és el Papa Calixt III, i la seva esplendor arriba amb Alexandre VI, dominant l’Església durant 50 anys. Es tracta de l’única família que no és italiana que triomfa a Itàlia. És un cas únic en la història d’Itàlia i de tot el món. Alexandre VI crea una gran dinastia i introdueix un nou concepte del poder.

J.C. I com es concreta aquesta influència?

J.F.M. En molts aspectes. Per exemple, Maquiavel s’inspira en els Borja per fer la seva obra i inicia la seva experiència política al costat de Cèsar Borja. En aquella època, Florència tenia molta més influència que Roma i els Borja posen les bases del poder polític i econòmic del papat, creen una Església amb poder real i econòmic.

J.C. ¿‘Borja Papa’ es pot definir com una novel·la històrica?

J.F.M. De cap manera. En tot cas és una novel·la amb història. El gènere està entre Jo, Claudi, de Robert Graves, i Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar.

J.C. ¿Per què l’ús de la primera persona en la narració?

J.F.M. La narració en primera persona és la manera més compromesa i la més seductora per explicar el personatge i el seu món. Raona el perquè de les seves accions. Està escrita des de dins. El fet d’utilitzar la primera persona m’ha permès sentir-me Papa.

J.C. Una de les sorpreses de la novel·la és el llenguatge, que t’endinsa en el seu temps.

J.F.M. No he volgut utilitzar ni un llenguatge historicista ni arcaic, i tampoc no és rigorosament contemporani. He buscat un equilibri per transmetre el flux verbal de l’època, llenguatge de l’època posat al dia. A més, l’he escrit com si fos llegit en veu alta. Com si fos dictat pel mateix Alexandre VI.

J.C. ¿És que els Borja parlaven català a Roma?

J.F.M. Està comprovat documentalment que la llengua dels Borja era el català, com també ho era la de l’administració interna del papat. Perquè ja Calixt III es va endur un sèquit de centenars de persones dels Països Catalans, i encarà més n’hi van anar amb Alexandre VI.