La imprescindible reflexió sobre la identitat Els assaigs “polÃtics” de Joan F. Mira Jordi Sebastià No podem fer-nos una idea correcta de la complexitat i diversitat de lÂ’obra
de Joan Francesc Mira sense dedicar un apartat, per mÃnim que siga, a les obres
que podrÃem classificar com de “reflexió polÃtica”. Temes com el nacionalisme,
la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les
identitats i dels sÃmbols que les conformen, la importà ncia de les llengües per
tal de crear “consciència col·lectiva”, i la possibilitat de manipular tots
aquests elements en benefici dÂ’interessos molt concrets, ocupen una part
considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la
complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven,
especialment el seu ús polÃtic. El nostre autor sÂ’hi ha dedicat, no des dÂ’una postura asèptica (encara que
com ell mateix ens adverteix, en la reflexió intel·lectual —i molt especialment
quan entren en joc temes com aquests— les postures asèptiques no existeixen ni
poden existir perquè tots els investigadors estan implicats d’una manera o
dÂ’una altra), sinó des del compromÃs amb el seu paÃs i la seua cultura. Mira
vol ser un ciutadà —amb tot el que la paraula, ara tan devaluada, implica de
crÃtica i participació social— i, en concret, un ciutadà valencià . La seua
implicació cÃvica i polÃtica en la societat valenciana és coneguda i lÂ’ha dut a
presidir Acció
Cultural del PaÃs Valencià (1992-1999), a crear i impulsar la
plataforma Valencians pel Canvi o a
ser candidat al Congrés dels Diputats pel Bloc Nacionalista Valencià ,
partit en el qual milita; res a veure doncs, amb un fred estudiós de laboratori
o un savi de biblioteca. Moltes de les reflexions de Mira estan avalades per fets concrets de
l’experiència, la seua i també la de molts dels seus lectors, la qual cosa
aproxima i facilita molt la lectura dÂ’uns papers que podrien semblar complicats
exercicis intel·lectuals però que resulten, al contrari, accessibles i molt
suggeridors. Aquest compromÃs de Mira ha estat el motiu bà sic dÂ’una confusió
important sobre la seua obra assagÃstica polÃtica: alguns crÃtics han
considerat que Mira hi parlava només “dels valencians” o fins i tot “per als
valencians” i que això limitava molt l’interès i l’abast dels seus treballs. No
és aixÃ. La reflexió sobre el cas valencià i també sobre el de la cultura i la
nació catalanes en general és fonamental en l’obra del nostre autor —i, molt
especialment en el llibre Sobre la nació
dels valencians, explÃcitament dedicat a aquest tema—, però la majoria de
les consideracions que Mira fa sobre, per exemple, la importà ncia dels sÃmbols
en la creació de les identitats nacionals o el paper de la llengua en el
terreny del nacionalisme són và lides per a qualsevol societat occidental. Com
ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem en i des d’una nació, i
els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les
nacions —totes— són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és
demostrar, sempre amb un punt de vista elegantment escèptic respecte a les conviccions absolutes, que la
problemà tica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra
condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del
món, fins i tot aquells que s’autoproclamen “normals” i que gaudeixen de tots
els elements —banderes, fronteres, reconeixement internacional...— que en
principi els haurien dÂ’assegurar una existència menys conflictiva. Aquest és un dels valors més importants de la CrÃtica
de la nació pura, un llibre
decisiu en l’itinerari intel·lectual de l’autor, publicat l’any 1984 després
dÂ’haver guanyat el premi dÂ’assaig Joan Fuster i recentment reeditat (2005). En
la CrÃtica, Mira analitza la
complicada i fonamental qüestió del nacionalisme des de la perspectiva que li
dóna la seua intensa i completa formació com a antropòleg social. Aquesta
perspectiva, és a dir, conèixer què fan en la prà ctica moltes societats
humanes, permet que el llibre escape del nivell purament teòric que ompli la
majoria dels escrits sobre nacionalisme. AixÃ, grà cies al seu gran bagatge,
Mira ens descobreix que moltes de les convencions teòriques sobre el
nacionalisme, acceptades i proclamades per pensadors prestigiosos, són només
això, convencions, que la prà ctica concreta sÂ’encarrega de desmuntar. En la CrÃtica, Mira desfà tota una sèrie de
tòpics sobre la nació entesa com un element “pur”, net i lliure de
contradiccions, per mostrar-nos el que realment és: una creació social, humana
per tant, sempre en construcció i terriblement, indefectiblement, dependent
dels sÃmbols. Afirmacions, sòlidament argumentades, com que tots els humans
necessitem tenir una identitat de grup o que cap “nació cultural” pot
sobreviure en aquest món contemporani sense arribar a ser també nació polÃtica,
aportaren al debat sobre el nacionalisme un nou enfocament, un punt de vista
crÃtic que resulta engrescador i que, sobretot, desemmascarà les postures
pretesament neutres de molts teòrics del nacionalisme, generalment adeptes al
—també impur i contradictori— nacionalisme dÂ’estat. Si la CrÃtica era un exercici
general —això sÃ, amb referències constants als casos valencià , català i
espanyol—, Sobre la
nació dels valencians és, tal com indica el mateix autor en el pròleg,
una “CrÃtica de la nació prà ctica”, una reflexió lúcida i imprescindible sobre
la complicada adscripció nacional dels valencians. Contra aquells que
consideren que els valencians, pel fet de no haver creat un moviment polÃtic
nacionalista amb força, són merament uns espanyols en procés inevitable
d’assimilació, i contra els que parlen de la necessitat irrevocable d’unir-se a
la “nació catalana” pel fet de parlar la mateixa llengua, Mira aporta un seguit
de reflexions —com sempre documentades i crÃtiques— en què opta per una via
valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a
una història i a uns sÃmbols recuperables i presents, concrets i allunyats tant
de la dependència espanyola com de l’abstracció intel·lectual que representa
lÂ’opció catalanista. La seua diferenciació entre Nació polÃtica i Nació
cultural resulta molt fecunda en les propostes “prà ctiques” de Mira. Obres com Cultura,
llengües, nacions o parts de Sobre
Ãdols i tribus complementen la rica i sempre estimulant reflexió de
Mira sobre la identitat com a base per a la nació i com a element clau en la
polÃtica moderna. Totes elles tenen un valor afegit al de la mera aportació intel·lectual:
l’estil, sempre ric, elegant i captivador de l’autor. Resulta inconfusible: és
el segell dÂ’un gran escriptor, que ho és, també, quan parla de polÃtica. Burjassot, octubre de 2005 LÂ’antropologia com a compromÃs Joan F. Mira, assagista: tria
de textos |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() | Pujar ![]() |