Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 26/11/2009   

Grass a la mina

En el seu llibre Tot pelant la ceba, Günter Grass explica que, poc després d’eixir d’un camp de presoners, va treballar en una mina de potassa, com a enganxador de vagonetes. De tant en tant, recorda, es produïen discussions violentes entre els miners, que ell a penes podia comprendre. Es formaven tres grups. “La colla més petita”, escriu, “manifestava consciència de classe comunista, predeia el proper final de capitalisme i la victòria del proletariat, tenia una resposta a punt per a tot i li agradava mostrar el puny tancat”. Enfront d’aquests, “el segon grup, el més gran de tots, es feia fort amb consignes nazis, buscava culpables de l’ensorrament del vell ordre (...) i s’atrevia a formular hipòtesis i imprecacions desaforades: ‘Si el Führer encara fos viu...’”. I finalment, “el tercer grup, moderat, intentava apaivagar la baralla amb propostes de millora que esdevenien cada cop menys atractives”. Aquest grup “era titllat de socialdemòcrata i insultat pels comunistes...”. I cada vegada, “en arribar al clímax de la baralla permanent la colla comunista sempre s’aliava amb els nazis empedreïts per fer callar a crits el grup restant dels socialdemòcrates”. Com l’any trenta-tres, abans de l’arribada dels nazis al poder, recorda un veterà socialista, que conclou: “Au, ves, aquests no n’aprenen gens, de la història. Sempre ho volen tot o res. A nosaltres els socialistes ens odien perquè si cal ens conformem fins i tot amb la meitat.” A mi, que sempre m’he sentit aproximadament socialdemòcrata (tot i que, per raons molt substancials, mai no he votat el PSOE), llegir això m’ha reconfortat, i m’ha entristit alhora: potser els qui, l’any 1947 a Alemanya, repetien “si el Füher fóra viu” i eren els més nombrosos, corresponen a part de la nostra dreta, on encara és fácil sentir, tants anys després, allò de “si Franco visquera...”. En tot cas, aquelles discussions feroces es produïen sobretot quan se n’anava el corrent, i “dins de la mina només feien claror els llums de carbur i ens proporcionaven ombres gegantines que recorrien com fantasmes les altes parets de les cambres”. Fantasmes en la fosca, doncs, sota terra, en el regne de les ombres.