Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 520 | 24/06/2010 
 Això era que jo comprava el diari al meu quiosc-botiga habitual on, a més de diaris i revistes, tenen tota mena d’andròmines imaginables, i algunes que superen la imaginació més enfebrada. El comerç estimula la fantasia, és a dir la varietat de l’oferta, i això ha estat així des del temps dels fenicis i dels babilonis, com a mínim, grans venedors de quincalla. Això era, doncs, que jo comprava el diari, i damunt del taulell, al costat de petits artefactes de venda fàcil i complicada definició, hi havia un munt de banderoles i de bufandes, amb els colors de la bandera espanyola, i amb inscripcions patriòtiques dedicades a l’equip de futbol que representa la nació des d’algun lloc de Sud-àfrica. Representada en la derrota o en la glòria, això és una altra qüestió, no sé si substancial o accidental. Llavors, mirant el material patriòtic, veig que en una bufanda plegada apareix la paraula “Dios”. La desplegue, intrigat pel referent teològic, i la inscripció completa era la següent: “Con dos gotas de sangre y un rayo de sol / DIOS hizo una bandera y se la dio a un Español”. Jo comprenc que la nació i la teologia poden anar lligades de tant en tant, des de la Bíblia fins al Pilar de Saragossa (“La Virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa”, etc., assegura la jota famosa). Comprenc que la metafísica hi pot jugar un paper important (“España estaba en la mente de Dios desde toda la eternidad”, afirmava el jove Primo de Rivera, o això m’ensenyaven a mi en el batxillerat). I comprenc també que això de la sang i del sol és un recurs ja clàssic (“Salve a ti, pabellón de Castilla, / pincelada de sangre y de sol. / Quien no doble ante ti la rodilla, / no merece llamarse español”: també aprés al col·legi, i origen de moltes cavil·lacions posteriors). Ara bé, amb aquesta bufanda n’han fet un gra massa. Ja va bé que tinguem a favor l’eternitat divina, la Mare de Déu del Pilar, els raigs del sol, les gotes de sang, i Castella sencera. D’acord: per als espanyols “no nacionalistes”, no està malament. Però que atribuïm al Pare Etern en persona la confecció de la bandera amb matèria sanguínia i solar, i el lliurament directe a un espanyol, ja resulta del tot excessiu. Sobretot en forma de bufanda.
|
