Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 528 | 21/10/2010 
 El vici de la informació pot arribar a ser tan immoderat com qualsevol altre, i llavors passa que passes hores cada dia llegint diaris i setmanaris en paper i en pantalla, o que acabes la jornada nocturna fent zàping pels canals internacionals de notícies, com ara la BBC, la CNN o Al-Jazeera. No ho recomane a ningú, perquè enganxa com qualsevol droga, dura o molla. Això era, doncs, que fa pocs dies (poques nits) em vaig trobar a la santa i exemplar BBC –quina enveja–, una entrevista a duo amb les senyores Hillary Clinton i Catherine Ashton, baronessa laborista. De la senyora Clinton no els he dir res que no sàpiguen, de la senyora Ashton (Cathy per als amics, inclosa l’amiga americana), he de dir que possiblement s’equivocaren els qui, quan la van nomenar Alta Representant de la Unió Europea per als afers exteriors, insistien sense misericòrdia en les seus limitacions polítiques, en la falta d’atractiu personal, i en la probable incompetència. Ja m’agradaria que el Regne d’Espanya tinguera, o haguera tingut, ministres d’afers exteriors tan incompetents com ella. Una i l’altra, l’europea i l’americana, parlaven amb suavitat, sense interrompre’s, expressant una confiança mútua perfecta, amb frases de dicció claríssima de la primera síl·laba a l’última, sense alterar-se per les preguntes punyents de l’entrevistadora (s’havia preparat a fons, la periodista), sense una incoherència, sense un sol pas en fals. L’entrevistadora les va fer parlar, al principi, de la seua condició de dones en llocs difícils, i se’n van sortir amb elegància impecable. I parlaren de l’Iran, de la Xina, de les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units, de l’Afganistan, de Turquia, d’Israel i Palestina, de tot allò que calia parlar. Escoltar-les era una delícia per a l’orella i per a la intel·ligència. I una tristor, comparant amb l’enfarfollament enfarfegós habitual dels nostres polítics, parladors ineptes. Quin historial de ministres d’afers exteriors hem tingut, Déu meu. Un altre dia comentaré el fraseig i la fraseologia de Fabra, de Rita, de Camps, o d’Alarte o de Luna. Avui no toca: em quede amb aquelles admirables senyores parlant a la BBC.
|
