Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és diumenge, 17 de novembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 19/11/2009   Imprimir

La camioneta

Vist amb una mica de perspectiva, em fa l’efecte que els valencians no hem estat gens encertats a l’hora d’elegir els nostres presidents dits autonòmics. Ja sé que és cosa dels aparells dels partits, però tant se val. Primer va ser el senyor Joan Lerma, d’estètica impàvida i funerària, indiferent al seu propi país, i que en perdre una elecció se’n va anar corrent cap a Madrid, no va tindre ni temps d’ocupar l’escó a les Corts valencianes. Després aquell senyor de Cartagena que s’instal·là a Benidorm, s’espavilà, guanyà l’alcaldia comprant a baix preu una regidora socialista, s’embolicà en tèrbols afers, i en fi, els valencians el van elegir president del país. Inspirat potser en personatges de la sèrie The Godfather, amb una certa manera de pentinar-se, de vestir i de mirar, i una certa manera de fer relacions profitoses, de pensar que el bé públic serveix per millorar el bé privat, el zaplanisme ha marcat una etapa en la història que costarà molt de superar. I vingué aquest home de cara circumspecta, seriós i bon pare de família, catòlic practicant, semblava que amb algunes idees al cervell, i semblava també que sense lligams amb les tèrboles màfies que Ferran Torrent retrata en els seus llibres. Qui havia de dir, quan feia proclames solemnes, jurava pels Furs, i afirmava que ens estimava moltíssim, que la seua presidència arribaria a ser tan exemplar com les altres, i en algunes matèries potser més. Quan, després de les coses que hem sabut, escoltat i llegit, amb aquelles frases indignes, el president del meu país és capaç de dir, en seu parlamentària, allò de la camioneta de matinada, i del desig de veure’l mort en una cuneta, vol dir que alguna cosa molt important s’ha desfet, s’ha desintegrat. I que ha perdut el respecte pel càrrec que ocupa. Tan poc respecte com pel país que ell mateix i els seus predecessors han administrat, ignorat i desfet. Deu ser malenconia meua de tardor, després de contemplar gairebé cada dia postes de sol glorioses, núvols encesos de roig i de rosa. O que el passeig –metafòric– de matinada en camioneta m’ha deixat també a mi difunt a la vora d’una carretera. Que ens porten un ram de flors, per favor.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 


 



Slashdot's Menu ARXIUS