Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dimecres, 18 de setembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 04/03/2010   Imprimir

Esteve, venecians

Això era, fa pocs anys, que s’estava morint el savi Francesc Esteve, a poca distància de fer un segle de vida. Francesc Esteve va ser el més important prehistoriador i arqueòleg d’escola clàssica que ha produït mai el País Valencià. Deixeble insigne de Bosch-Gimpera i d’Hugo Obermaier, els pares de la prehistòria catalana i espanyola. Esteve, republicà, valencianista d’esquerra, liberal, pagà durament per les seues idees amb un exili interior, i mai no arribà a catedràtic d’Universitat. Era, exactament, un savi antic: un home que entenia la història sencera, antiga, medieval, moderna i contemporània. Els últims mesos els passà en una habitació de l’Hospital Provincial de Castelló i al final (el president de la Diputació tingué un gest de bondat) l’acompanyaven per torns unes estudiants. En la meua darrera visita, el savi Esteve seia en una butaca, arrupit, prim i consumit, i em va fer senyal d’agafar cadira i acostar-me. Em parlà baixet i a cau d’orella, com volent que la senyoreta acompanyant no escoltara el que deia. I em digué: Tu saps qui té la culpa de tot? Jo li vaig preguntar: Qui, Paco? Els venecians, digué. Els venecians. I a continuació em va exposar una lliçó perfecta, des de les rutes de l’Orient, les espècies i la seda, Marco Polo, les possessions mediterrànies, les intrigues i el servei secret de la República Sereníssima, les aliances amb els turcs quan els convenia, l’expansió fins a la vora de Milà, el poder dels mercaders nobles, la marina, el comerç amb els Països Baixos, els papes de la família Barbo, i així fins a l’arribada de Napoleó. Els venecians, explicava, van moure els fils de la història d’Europa durant cinc o sis segles. I van morir d’opulència i d’èxit. Mai no he sentit, en boca de ningú, un relat tan fascinant com aquell. En acabar, el savi Esteve es quedà endormiscat. Dos dies més tard vaig tornar a l’hospital, i el vaig trobar mort al llit, sol, com un ocellet caigut de l’aire. Era un dels savis que he conegut, com Batllori, Coromines, o el geòleg Vicent Sos. S’han acabat, i ningú no m’explicarà mai la història veneciana dos dies abans de morir-se, passats els noranta-cinc anys.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS