Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dilluns, 21 de octubre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 29/04/2010   Imprimir

Dos dies bons

Un dia bo va ser dijous 22 d’abril, vespra de Sant Jordi. I va ser bo, per a mi, gràcies a un grup de persones, dones la major part, d’edat més aviat avançada, més avançada que la meua, que m’esperaven a la Biblioteca Tecla Sala de la ciutat de l’Hospitalet. La biblioteca va ser abans una fàbrica tèxtil, amb aquella arquitectura de finals del segle XIX o primeries del XX, quan sembla que els empresaris no es privaven de gastar uns diners addicionals a favor de l’estètica, i el resultat són edificis d’una bellesa sòlida i perdurable. Allà, doncs, un grup de senyores i senyors es dedicaven, des del mes de setembre, a llegir per torns i en veu alta, cada dimecres, els versos eterns de la Divina Comèdia. Tingueren la bondat de convocar-hi el traductor, i la sessió resultà memorable. Senyores de vuitanta i més anys, de cabells blanquíssims, demanaven amb insistència explicacions sobre passatges que trobaven foscos. Un capellà jubilat i sense vista als ulls escoltava els meus comentaris i els versos recitats com qui escolta el cant dels àngels al paradís. Els clàssics, vam concloure, ens ofereixen encara i encara l’aliment més substanciós i més gustós. I som, per tant, una petita gent civilitzada. Com la gent civilitzada de l’altre dia bo, dissabte 24 d’abril, vespra del 25, en una població de la Vall d’Albaida. Un dia sencer d’intervencions d’erudits universitaris, Antoni Ferrando, Albert Hauf, Miquel Navarro, Tomàs Martínez, a la Casa de la Cultura del lloc, i amb assistència notable. Una conferència meua al final de la vesprada, i una passejada pels carrers de la vila en companyia d’un alcalde i d’un regidor discrets, seriosos i feia l’efecte que ben eficaços en el govern local. Hi ha un petit convent de clausura, procedent potser dels segles XV o XVI, amb una comunitat de monges d’un orde per a mi desconegut, les justinianes. Està ben mantingut, pintat de fresc i pulcre. Hi ha un paratge, acabat de condicionar, on el contacte entre el poble i la muntanya –bellíssima– ha estat resolt de manera exemplar, on la contemplació vespertina és serena i pacífica. I es fa de nit, i sopem en un antic molí d’aigua restaurat. Dos dies bons. Entre tants dies incivils i roïns, no és poca cosa.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS