Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dijous, 28 de març de 2024
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 534 | 02/12/2010   Imprimir

Home, bequetase!

A la parròquia del barri de la Torre, municipi de València, quan jo era menut funcionava un teatret rudimentari en un local annex que era com un magatzem a mig fer. Una colla de joves, membres més o menys actius d’Acció Catòlica o de les Filles de Maria (de què podien ser membres, si no?), van formar un grup de teatre, i representaven obretes populars, comèdies i sainets sense més substància que la distracció pròpia i la dels espectadors locals. En un d’aquests sainets, no recorde quin ni de quin autor, eixia un personatge clarament caracteritzat com a català, i en un moment deia una frase que a mi em sonava així: “Home, bequetase!” Jo, infant innocent, d’aquesta frase entenia “home”, i això volia dir que en part el català parlava com nosaltres, però “bequetase” era incomprensible, i per tant devia ser una llengua diferent. Passats pocs anys vaig comprendre que el personatge volia dir “Home, bé que ets ase!”, i que la llengua sí que era la mateixa, però amb formes i expressions que els valencians no gastem. Descobriment adolescent, fàcil d’entendre i d’assimilar. Ara, fa un parell de setmanes, el govern de la Generalitat Valenciana, per boca de la seua portaveu Sánchez de León, ha qualificat d’“intolerable i injustificable” que José Montilla (feroç imperialista pancatalà, com sap tothom) haguera afirmat en públic que la llengua que es parla al País Valencià és català, que els valencians tenim tot el dret d’anomenar-la valencià, i que no per això es trenca la unitat de l’idioma. La consellera portaveu exigia “una immediata rectificació de les declaracions efectuades”, ofensa greu als valencians. Grotesca reacció, com és habitual, sobretot venint d’una portaveu i d’uns polítics que, de la llengua, i de l’honor valencians, se’n foten quotidianament, fora de la retòrica. Com si no hagueren descobert encara allò que jo vaig descobrir quan era encara un adolescent ingenu. Pensant-ho bé, “bequetase”, en valencià, en realitat es diu “m’a que eres burro!”. Qualitat poc apropiada per a qualsevol relació profitosa amb la Generalitat del nord, abans i després de les eleccions de diumenge passat. Però la burrera té mal remei: és la bêtise en francés, l’estupidesa, resistent als millors tractaments mèdics.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS