Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és divendres, 29 de març de 2024
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 555 | 26/05/2011   Imprimir

Destí fatal

Zeus, segons que diu Homer en l’Odissea, il·luminava els homes o els deixava en la fosca, despertava els adormits o adormia els desperts, i repartia la fortuna i la desgràcia. El Déu dels cristians, evidentment, també exerceix un poder semblant, tal com s’ha vist fa pocs dies en les eleccions d’aquest País Valencià, antic regne del Mediterrani occidental (un país de ponent, vist des de Grècia), que fa segles que roda sense protecció celestial. És una carència que no sabem arreglar, i ni tan sols les glòries passades se’n salven, d’aquest destí fatal. No se’n salva ni la fama i el nom dels nostres Borja, dos papes, una dotzena de cardenals, Cèsar, Lucrècia i Joan, la història fabulosa d’aquells valencians que ocuparen durant més de mig segle el centre del poder de l’Església romana, de Roma mateixa, i d’Itàlia i de totes les intrigues i passions d’Europa. Els més grans valencians universals, potser els únics, i una història irrepetible i fascinant. A tot arreu els coneixen, però qui sap quin era el seu país, llengua i nació? I sobretot, qui els associa a cap altra cosa que no siga la més brutal i fastigosa de les llegendes negríssimes? Pamflets de l’època mateixa, odi dels barons romans, propaganda antipapal, i després novel·letes pornogràfiques franceses, pel·lícules que repeteixen les bestieses de sempre, una mina inexhaurible d’imatges reiterades de sexe i violència, verins, assassinats, poder cruel corrupte, perversions inventades, incests inexistents, orgies, i si pot ser una mica de bruixeria i de pactes diabòlics. La història real dels Borja —amb fills, amants, intrigues i alguns assassinats polítics— és molt més fascinant i atractiva que la banalitat de repetir llocs comuns de llegenda funesta portada als extrems. I ja es poden publicar llibres seriosos en deu llengües, ja poden dedicar-s’hi historiadors i congressos: tot és inútil. Cada nou film o sèrie televisiva (com aquesta nord-americana que ens ha arribat fa poques setmanes) té com a objecte ser encara més bèstia, ignorant i falsa que l’anterior. I així, aquesta mica de glòria que tenim és només fang i repugnància. És mala sort: no sé per què el destí o el cel ens castiguen d’aquesta manera. Altres coses, potser s’arreglen votant: aquesta, no sé com es pot arreglar.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS