Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 593 | 03/05/2012 
 Això era que la meua filla i jo passàvem tres o quatre setmanes a St. Mary’s Mission, a Zimbabwe, amb un missioner valencià que ha dedicat tota la vida al seu estimat poble nambya, i a més gent de la regió de Matabeleland. Alexandre Alapont, Father Alexander, és un home difícil d’explicar, de tan extraordinari, generós, sant i indescriptiblement treballador. La missió és molt prop de les cascades Victòria, de la ciutat de Hwange i d’un parc nacional immens, que continua en territori de Botswana, on viuen, amb molt poca interferència humana, tots els animals de l’Arca de Noè, i entre ells molts milers d’elefants. Recorríem el parc, la meua filla i jo i un metge valencià i la dona, conduïts per un guia amic i antic alumne de Father Alexander, nosaltres sols en aquella immensitat. Tranquil·lament, entre ramats de búfals, enmig de zebres, de girafes, de tota mena d’antílops i gaseles, de babuïns, i de tota bèstia que el Nostre Senyor hi posà abans de crear el primer home. Algun lleó descansava sota un arbre. I a tot arreu, centenars d’elefants, mascles adults irritables, sols i perillosos, bandes de mascles joves avorrits, i sobretot famílies senceres sota l’autoritat de la matriarca, que s’aturava davant del nostre vehicle per fer-nos parar mentre vigilava el pas de tot el grup. Baixàvem del jeep, amb molt de compte i sempre contra el vent, i caminàvem en silenci, lentament, entre aquelles famílies nombroses, pacífiques, que ignoraven la nostra presència insignificant: érem ben poca cosa, quatre o cinc humans intrusos, i els elefants, si ens veien, no ens veien comuna amenaça. Enmig d’aquell territori seu tan remot, tan extens, sense safaris ni trets de fusell, aquelles bèsties majestuoses i antigues, tan intel·ligents, no sabien encara que hi ha unes altres bèsties, que caminen només amb dues potes, capaces de matar-los per plaer, per una cosa que en diuen esport, però que és profundament innoble. M’ha costat sempre entendre els caçadors, però caminar per la muntanya buscant perdius o llebres té encara un aire entranyable i humà. Retratar-se amb trenta cervos morts és indigne i estúpid. Matar la majestat d’un elefant, només per gust, supera el meu control dels adjectius.
|
