Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dijous, 22 d'agost de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 608 | 01/11/2012   Imprimir

Roth: els fets

“Mentre parlava ell, jo pensava: la mena d’històries que la gent converteix en vida, la mena de vides que la gent converteix en històries”, afirma Nathan Zuckerman, l’alter ego literari de Philip Roth, en la novel·la The Counterlife; i el novel·lista aprofita la frase com a lema del llibre en què explica la seua pròpia història o vida, The Facts. A continuació, Roth, a manera d’introducció, escriu una llarga carta al seu estimat Zuckerman, creació pròpia en el paper, però tan real i tan viu com si fóra de carn, i li diu: “En el passat, tal com saps, els fets han estat sempre notes i apunts en els meus quaderns, la meua manera i i el meu camí de saltar a la narració. Per a mi, com per a la major part dels novel·listes, cada autèntic esdeveniment de la imaginació comença allà, amb els fets, amb l’específic, i no amb allò filosòfic, ideològic o abstracte” (trad. meua). I així, començant i acabant amb els fets, Roth ha bastit un cos narratiu que exposa i expressa, llibre rere llibre, any rere any, la complexitat inexhaurible d’aquest temps que considerem “nostre”: no comença amb la ideologia o la filosofia, però les inclou i les encarna, inevitablement. En The Facts, la narració de la pròpia vida comença així: “Un dia de finals d’octubre de 1944, em vaig quedar sorprés de trobar mon pare, que començava la jornada de treball a les set i moltes nits no l’acabava fins a les deu, assegut sol a la taula de la cuina a mitjan vesprada. Se n’anava a l’hospital, inesperadament, a fer-se extraure l’apèndix. Encara que havia preparat ja la bossa que s’havia d’endur, havia esperat que el meu germà Sany i jo tornàrem d’escola per dir-nos que no ens alarmàrem”. Llavors el lector pot representar-se “els fets”, l’escena tan aparentment irrellevant, i a partir d’ací es desplegarà la família (una modesta família jueva de Newark), el barri, la ciutat, els anys quaranta i el rerefons de la guerra, els prejudicis patits o compartits, l’adolescent rebel i rebotat, i tota la densitat i la substància que després l’escriptor exposarà en tants dels seus llibres sense vergonya ni límits. Gràcies, senyor Roth, pels fets infinits que explica, per la ironia, les obsessions, el llenguatge i la vida. I congratulations pel premi d’Astúries.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS