Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dimecres, 18 de setembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 674 | 05/06/2014   Imprimir

No a Brussel·les, diu Marine

Non à Bruxelles. Oui à la France”, aquest era el lema electoral de Marine Le Pen. Vol dir que la UE, encarnada en “Brussel·les”, en la comissió, o en la senyora Merkel, és la culpable dels dèficits públics, del bloqueig econòmic, de les retallades visibles o invisibles, i de totes les fantasies del pessimisme irreal o real. Llavors, les forces moderades i majoritàries (demòcrates cristians, liberals, socialdemòcrates), les que sostenen el projecte europeu i les institucions comunitàries, comencen a trobar-se desbordades a dreta i a esquerra per ideologies i partits que, precisament, atribueixen a la UE tots els mals: els de la pròpia nació, els de les classes populars, o l’un i l’altre alhora. Des de la dreta més extrema fins a l’esquerra més radical, des dels filonazis fins als “anticapitalistes”, des de la Gran Bretanya fins a Grècia. Coincidència admirable. En les proclames de Le Pen pare i Le Pen filla, de la Lega Nord, o dels seus equivalents holandesos, austríacs, hongaresos, danesos, o grecs, hi ha una part de la doctrina que és gairebé equivalent a la de l’esquerra extrema: culpar la UE, “Brussel·les”, etc., al costat dels “mercats” i d’altres entitats abstractes o concretes, ens reals o ens de raó. Qui no em crega, que compare els discursos doctrinals dels uns i dels altres, autoerigits en els representats més autèntics del poble (dels obrers, els parats, els pagesos, etc.) contra el poder opressor de la banca maligna i de les multinacionals. Elimineu “Brussel·les”, suprimiu l’euro i tornarem a ser feliços, diu Marine Le Pen, i diuen els seus companys d’ideologia. Llegiu els pamflets i els cartells dels grups d’esquerra radical, i hi trobareu eslògans molt semblants: la Unió Europea és explotació, és banca insaciable, capitalisme opressor. En un altre terreny, certament, la diferència és radical: elimineu la immigració, afirma l’extrema dreta, i tornarem a ser “autèntics”, sense molèsties ni gent de cara fosca. Ací és on poden xocar frontalment els valors de la dreta i de l’esquerra… considerant que l’esquerra democràtica mantinga encara els seus valors universals i humanistes, cosa que sovint no està gens clara. I per acabar, la setmana passada els senyors Beppe Grillo, 5 Estrelles, i Nigel Farage, UKIP, després d’una simpàtica conversa, acordaren anar de bracet al parlament europeu. Alerta, doncs, a certes afinitats entre líders mediàtics, enemics del “sistema”. I llegiu, per favor, l’entrevista a Matteo Renzi que publicà dissabte passat aquest diari: plena de seny i de fe, reconfortant.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS