Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dilluns, 19 d'agost de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV], núm. 681 | 02/10/2014   Imprimir

Preguntes

Ja és ben revelador dels temps que corren (però no sé què revela, exactament), l’èxit popular d’un encontre, espectacle o festival com aquest, anomenat Starmus, que s’ha celebrat a les Illes Canàries, amb presència estel·lar, mai més ben dit, de l’estrella més brillant del pensament cosmològic, l’estrella Hawking. Com un triomf retardat d’aquells primers grecs, Tales, Anaximenes, Parmènides o Heràclit, que, que ja fa vint-i-cinc segles o més, mirant el cel des de la vora del mar, o simplement pensant, es varen fer les primeres preguntes, les més importants, les que potser no tindran mai resposta: què és el conjunt de la realitat pensable, què és l’ésser, o que té en comú tot allò que existeix. I més avant també es van preguntar si l’univers té un final, i com va començar i com pot acabar-se i potser tornar a començar. Fet i fet, totes les religions, totes les mitologies i en tots els temps, han elaborat alguna forma de narració que mostra l’origen de tot, o almenys de la forma que té el nostre món: algun déu superior, alguna força suprema, algun combat, uns elements primordials, qualsevol relat (i els relats són innombrables) pot servir d’explicació, i tot serveix, precisament, perquè alguna explicació ha d’existir: és necessària. La de Stephen Hawking o alguna altra variant del Gran Esclat, quan, fa aproximadament 13.800 milions d’anys, tot allò que ara som, i tot allò que observem o sabem que existeix, des dels nostres cervells fins a les infinites galàxies, estava tancat en un punt. Que començà a inflar-se i expandir-se, i encara no s’ha aturat. Fins ací, pau i tranquil·litat d’esperit: ja sabem d’on venim, i des de quan, i fins i tot els ignorants com jo podem imaginar aquell instant, que també ens mostren les imatges bellíssimes que ens proporciona la televisió. Imatges, però, que no poden respondre a algunes de les qüestions més antigues: per exemple, què hi havia abans, si és que hi havia res. Pregunta que molts físics i teòrics del coneixement asseguren que és una falsa pregunta: “abans” implica temps, i el temps només existeix... a partir del Gran Esclat. Llavors, com que la pregunta no val, no ens hem de preocupar de la resposta. Però resulta que els cervells humans són dèbils, i continuen fent-se preguntes impossibles. En cosmologia, en política, i fins i tot en literatura.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 



 


Slashdot's Menu ARXIUS