Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dilluns, 19 d'agost de 2019
Joan F. Mira | El Temps | 11/08/2009   Imprimir

Cremar cristians, 1

Comencem per uns fets molt recents, tal com els explicaven alguns grans diaris europeus i nord-americans a finals de juliol i primers d’agost. No es van acontentar de tirar pedres, explica Hussein Younis davant dels cossos coberts de sang de dos infants morts, ni de calar foc a les cases i linxar els cristians: han utilitzat pistoles, metralladores i fins i tot un llançagranades. Volien destruir i sobretot matar amb una ràbia i un acarnissament per nosaltres incomprensible, diu. Als voltants, hi ha les restes fumejants d’un centenar de cases devastades en aquest poble de Gojra, província de Faislabad, al Punjab oriental. El pare Younis és un franciscà, natural d’aquesta mateixa terra, i en el pogrom han mort set membres de la seua família, massacrats o cremats vius per una sola i única raó: per ser cristians, membres d’una petita minoria del 3 o 4% entre els 170 milions d’habitants del Pakistan. Els assaltants, els incendiaris, pertanyien a una massa de vint mil persones, moltes de les quals arribades en autobusos, perfectament organitzades, i estimulades per predicadors a les mesquites. Tot havia començat amb un festa de casament entre cristians, explica el pare Younis: al final de la cerimònia, tal com és costum, els convidats llançaren arròs als novençans, monedes per augurar prosperitat, i paperets amb frases de salutació o amb versos de psalms. Però alguns veïns van fer córrer la veu que no eren psalms, sinó versets de l’Alcorà, arrancats del llibre sagrat, una ofensa intolerable i que cal castigar durament. Arribaren els insults, les pedres i la violència, les primeres cases cremades. I l’endemà, arribaren els autobusos amb gent armada, i la massa plena de còlera santa. Els cristians són de la mateixa religió que els americans, són enemics, cal destruir-los, cridaven, i començà la benzina, els incendis, les metralladores i les bombes. Hauria estat molt pitjor, si gran part de la població cristiana no haguera fugit prèviament. Però els familiars del pare Younis no van ser prou ràpids, van morir entre les flames, entre moltes desenes més de persones. La policia, evidentment, mirava i no intervenia. El problema, assegurava després el bisbe local, no són ja els atacs esporàdics, els atemptats, les bombes a les esglésies, cosa a la qual ja fa deu anys que estan acostumats. El problema és la participació creixent de masses exaltades que demanen foc i mort als cristians.

El bisbe es reuneix amb les autoritats, que asseguren que perseguiran els autors del crim, tal com ho han assegurat tantes vegades. Es reuneix amb els dirigents religiosos musulmans, que diuen que aquests crims no són propis de l’islam, tal com solen dir sempre. Però la predicació de l’odi continua, al Pakistan, a l’Afganistan, a l’Iraq, a Egipte, a Indonèsia, a Nigèria, i la premsa internacional ho explica amb circumspecció, i la premsa espanyola generalment no en diu res, o només unes ratlles efímeres en un racó amagat. I mentrestant al Pakistan (com en altres països islàmics, amb disposicions legals equivalents), continua vigent la “llei 295”, que en nom de la xària, la llei islàmica, preveu fins i tot la pena de mort per a qualsevol que ofenga l’Alcorà i la figura de Mahoma. A Islamabad, la nunciatura papal no pot fer altra cosa que pressionar discretament el govern perquè assegure alguna garantia de defensa de la comunitat cristiana, que es va reduint lentament. Mentrestant, la llei es continua aplicant de manera general i arbitrària: és prou la paraula d’un ciutadà musulmà per enviar un cristià a la presó per suposada ofensa religiosa. És prou un rumor inventant, perquè una massa de gent creme cases cristianes, amb els habitants dins. I ací, com és habitual, ningú no s’escandalitza, ningú protesta, ningú diu res, ningú eixirà al carrer.

Vegeu la continuació d'aquest article

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 


 


 


Slashdot's Menu ARXIUS