Joan F. Mira - Tria de textos
I n i c i   w e b    rss    

Avui és dimarts, 17 de setembre de 2019
Joan F. Mira | El País - Quadern [CV] | 24/09/2009   Imprimir

Bous

Fa molts anys, m’agradaven els bous: els bous de carrer, els embolats, les vaques soltes. Jugar amb bous, córrer davant dels bous, era bastant general, en altres segles als països del sud europeu. A la Roma renaixentista corrien toros i altres bèsties amb una afició possiblement superior a la dels països hispànics. I de tota manera, si m’agradaven, era segurament per una mena d’empatia antropològica: jo passava molt de temps en alguns pobles, vivia amb la gent, observava, estudiava, escrivia papers acadèmics sobre aquelles petites societats rurals que mantenien en gran mesura una cultura tradicional completa. I feien bous: en feien pocs, i tenien un gust aspre i violent de celebració comunal, de ritual íntim del poble, alguna cosa de perfum espés, de fusta tallada i de corda d’espart per fer les barreres, d’arribada solemne de la bèstia. Entraven les vaques, corria la gent, i una nit, una sola, hi havia un bou embolat: el ritual era perfecte si era un animal “verge”, si el mataven, si l’endemà repartien la carn per les cases. M’estalviaré interpretacions etnològiques. Després, però, vingué el progrés, l’eficàcia municipal, l’abundància de diners gastadors, i les ganes de fer-ho tot més gros i d’exhibir-se. Ara, per tant, moltíssims pobles i viles del País Valencià fan dies i dies de bous, setmanes i setmanes de vaques, una invasió bovina, com si no hi haguera festa possible sense ramats sencers de bèsties grosses, de matí, de vesprada i de nit. Porten bous de ramaderies de renom, caríssims, inútils per a la forma antiga de la festa. Els carrers i les places s’omplen de milers de veïns i de visitants, una massa vociferant i anònima, una nova barbàrie que s’escampa: s’escampa en falses tradicions d’extensa insensibilitat, en places i carrers plens d’immundícia després de l’alcohol obligat i massiu. Un desastre infinit, sense comptar morts i ferits, més cadàvers cada any. I continua. Ja no m’agraden, aquests bous, ni altres festes que destrueixen tradicions o les inventen amb gran èxit de públic i de televisions: m’entristeix aquesta expansió implacable de barbàrie de masses, amb entusisasta promoció municipal. Em quede a casa, esolte música, no puc fer-hi res.

 

Cercador per paraules:
Cercador per temes:
Articles publicats a:
Índex d'articles
 

 


 



Slashdot's Menu ARXIUS